Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren i s’establiren sobre un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. Un promontori, a més, ocupat ja des del bronze final i la primera edat del ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici.
Poc temps més tard de l’establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans crearen un nou nucli urbà immediatament al sud de la badia natural, garantint el control de les instal·lacions portuàries. Aquest nou assentament, ubicat a l’est d’una de les elevacions que s’aixecaven a l’entorn de les maresmes que delimitaven l’antiga línea de costa -la “terra ferma” d’Estrabó- és el que es coneix amb el nom de “Neàpolis” (ciutat nova), denominació atorgada per J. Puig i Cadafalch. La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, va desenvolupar la seva activitat urbana d’ençà el segle VI aC fins a la presència romana l’any 218 aC, quan el port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès.
Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.
Centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, Asclepi.
Santuari dedicat a Isis i a Zeus Serapis, divinitats d'origen egipci.
Petita indústria on s'elaboraven conserves i salses de peix.
Petit mercat articulat al voltant d'una gran cisterna d'ús públic
Paviment de la sala de banquets d'una casa amb una inscripció en grec.
Construïda poc després de l'arribada dels romans, degut a la intensificació del tràfic comercial. Està situada a la platja de Sant Martí d'Empúries.
*Situada fora del recinte