Les recerques sobre aquest sector constitueixen el gruix de les accions previstes en el pla de treball del projecte. L’objectiu és entendre l'evolució de l'urbanisme, recuperar la topografia antiga i entendre la connexió de la ciutat amb l’antiga fondalada que s’estén més al nord i que correspondria al port natural associat a l’empori grec foceu. L'excavació de l'imponent nivell de sorres que colgava l'antiga fondalada del port ha fet possible recuperar visualment el promontori rocós sobre el qual s'assentava la ciutat grega que, en alguns punts, formava un petit penya-segat d'uns 7-8 metres d'altura i des del qual es dominava visualment tota la zona portuària.
Per tal d’entendre el procés de transformació d’aquest antic espai portuari s’han realitzat dos nous sondejos sedimentològics a la zona del port natural que, mercès a les datacions C-14, demostren que el procés de rebliment de sorres de l’antiga fondalada fou relativament ràpid i intens entre els segles V i VI dC. També són de gran interès els resultats de les prospeccions geofísiques (elèctriques i sísmiques) fetes en aquest espai, que permeten reconstruir de forma aproximada la seva morfologia antiga, quan l’aigua del mar el cobria totalment.
La recuperació de la topografia antiga ha suposat la continuació del rebaix de l'imponent nivell de sorres que cegava completament l'àrea del port, deixant a la vista bona part del promontori rocós sobre el qual s'assentava la ciutat grega. En aquest sector destaca la descoberta d'un gran esperó rocós que s'estenia en direcció nord i que, molt probablement, protegia dels temporals de llevant la petita cala natural situada al sud-oest de la fondalada natural que servia de port. A nivell patrimonial, aquestes recents actuacions al barri portuari suposen l'avenç més important realitzat d'ençà els treballs de descoberta portats a terme durant el període comprès entre 1908 i 1936 i suposen un canvi radical en la fisonomia del nucli grec.
L'excavació arqueològica ha permès continuar descobrint també les diverses construccions que configuraven aquest barri de la ciutat i que s'articulava en diferents illes d'edificacions separades per carrerons estrets disposats en sentit nord-sud. La major part dels treballs arqueològics s’han centrat en descobrir diversos àmbits d'habitació corresponents a les etapes fundacionals de la Neàpolis. Les cases estan fetes amb murs amb un sòcol inferior de pedres i un alçat de tovots d'argila, mentre que els paviments eren gairebé sempre de terra batuda, a excepció de les zones exteriors, on s'utilitzaven materials més drenants com els còdols i les graves.
El repertori de materials recuperat correspon sobretot als contextos més antics de la Neàpolis d'Empòrion, de la segona meitat del segle VI aC., encara que en alguns sectors s’han excavat també diverses estances dels segles V-IV aC. Entre els materials ceràmics recuperats assenyalarem la presència de diversos tipus d'àmfores (etrusques, massaliotes, corínties, ibèriques, etc.) i de vaixella de taula o emmagatzematge (copes jònies, ceràmiques àtiques de figures negres, ceràmiques gregues d'occident de pasta clara, ceràmiques grises monocromes, ibèriques pintades, etc.).
Els treballs arqueològics han comportant també els desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l'església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.
L'eliminació d'aquestes estructures ha de permetre també ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l'àrea portuària, tal com suggereixen les troballes de nombroses ofrenes votives i d'objectes de caràcter ritual.
L’excavació de la façana nord de la ciutat grega s’ha completat amb l’actuació realitzada pel MAC-CASC a la fondalada del port. L’objectiu era conèixer la fisonomia de la façana litoral nord de la ciutat grega, per tal de saber si el mar arribava directament al penya-segat existent en aquesta part de la ciutat o bé si hi havia una zona de cales on fos susceptible la varada d’embarcacions.
