Hermes de marbre (22,5 cm d’alçada, 16 cm d’amplada i 9,3 cm de gruix) trobat el dia 7 de juny del 2005 a la insula 30 de la ciutat romana d’Empúries.
En el món grec, l’hermes era un pilar prismàtic de pedra, utilitzat originàriament com a indicador de camins, sobre el qual figurava el cap barbat del déu Hermes, protector dels viatgers. Amb el temps, es convertí en un simple suport per representar també altres divinitats. En època romana, però, esdevingué un element decoratiu utilitzat en l’ornamentació escultòrica dels jardins, dels peristils o de les estances principals de les cases. Es trobava també en espais públics com les palestres de les termes o els pòrtics dels teatres. Els busts que decoraven aquests pilarets, en la majoria dels casos, representaven el déu del vi, Dionís o Bacus, o bé altres personatges del seu seguici (sàtirs, silens, Pan...).
Aquest exemplar és tallat en marbre blanc de Luni (Carrara, Itàlia). Manca part de la cara posterior, simplement allisada, així com el nas i el lateral dret de la peça. És de bona factura i gran bellesa i representa el déu Dionís-Bacus d’edat avançada. La representació de la barba dóna a la peça un aspecte arcaïtzant. Sota una primera filera de rínxols, la barba forma un bloc compacte de fins tirabuixons verticals. A sobre, pengen els extrems del llarg bigoti. Sobre la cabellera, una cinta o diadema cenyeix un vel que es projecta sobre el front i cau sobre les espatlles per sobre d’unes llargues trenes estilitzades. Per sobre del cap sobresurt l’extrem d’una gran fulla de pàmpol.
Tot i que va ser reutilitzada, com una pedra més, a la boca d’una cisterna d’aquest sector de la ciutat, segurament havia format part de la decoració d’alguna casa o, potser, de les termes públiques que es troben a la mateixa insula.
