Emblema de mosaic, de 56’7 x 60 cms, trobat el 1849 en una casa de la ciutat romana que encara avui no s’ha excavat. Decorava la part central d’una de les sales destinades a banquets (triclinia).
Està elaborat amb tessel·les molt petites i de color (opus vermiculatum) que permeten obtenir qualitats pictòriques, fou obrat en un taller de la Mediterrània oriental. Es pot datar entorn del s.I aC. i reprodueix una pintura grega, del s. IV aC, que representa l’escenificació teatral del mite del sacrifici d’Ifigènia, basat en la tragèdia d’Eurípides, Ifigènia a Àulida. Els grecs es troben al port d’Àulida per embarcar cap a la conquesta de Troia, però no poden sortir per la manca de vents favorables. Agamemnon, cap dels exèrcits grecs, havia ofès Artemis en ferir un cérvol consagrat a la deessa. Per tal de de contrarestar el dany, calia que sacrifiqués la seva filla Ifigènia.
El mosaic representa aquest moment del sacrifici, amb Ulisses, vestit amb túnica marró i amb una llança a la mà, que condueix Ifigènia cap a l’altar de pedra que hi ha en primer terme. Agamemnon, afligit pel dolor, es tapa part de la cara amb la mà dreta. Sobre la columna hi ha les imatges d’Atenea i Apol.lo, i a l’angle superior dret hi ha Artemis conduint un cérvol destinat a substituir Ifigènia com a víctima del sacrifici en el darrer moment.
