La romanització del territori català va comportar la plena integració en l'estructura de l'imperi romà. la costa de l'antiga província d'Hispania Tarraconensis fou objecte d'una inversió en la propietat de la terra, per part de les oligarquies romanes i provincials, per tal de crear una zona de conreu intensiu de la vinya destinada a produir un excedent de vi orientat a l'exportació.
A partir d'August ( s.IaC) es documenta una gran concentració de terrisseries que fabricaven àmfores destinades a envasar aquest producte. les àmfores romanes, de diversa tipologia, que s'elaboren en aquests tallers, aporten multitud de noms que permeten identificar diferents famílies de propietaris i negociants implicats en aquest negoci, especialment actius entre la segona meitat del s. I aC i la fi del s. I dC.
Aquesta àmfora pertany al tipus Tarraconesa 1 i procedeix de l'excavació d'una sitja localitzada a la ínsula núm. 9 de la ciutat romana d'Empúries. Presenta imprès el segell L.VENVLEI, nom que correspon a una de les famílies itàliques importants que va entrar al Senat en època de Cèsar, i que va invertir al nostre territori durant la segona meitat del s. I aC.
