La ciutat grega d’Emporion va ser la primera ciutat de la Península Ibèrica que va encunyar moneda pròpia. A Empúries, els grecs van introduir l’ús de la moneda, que va esdevenir un element econòmic i un element de prestigi i d’identitat. Emporion va encunyar moneda de plata des del segle V a.C. fins al segle II a.C. A partir d’aleshores, Empúries només va emetre monedes de bronze seguint la metrologia romana, primer amb la llegenda ibèrica UNTIKESKEN i després amb la llegenda llatina MUNICI(PIUM) EMPORIA(E).
El període d’activitat més important de la seca grega d’Emporion va ser el segle III a.C. Les diferents emissions de dracmes emporitanes, amb els seus divisors, són d’una gran bellesa artística, fet que demostra la qualitat tècnica dels gravadors que treballaven a la seca. A partir de mitjans segle III a.C. resta fixada la simbologia representativa de la ciutat. A l’anvers, es representa el cap de la nimfa Aretusa envoltat per tres dofins. Al revers, es representa el Pegàs, el cavall mitològic alat, amb la llegenda grega EMPORITON, que vol dir: “dels emporitans”. A les emissions de finals del segle III a.C. el cap del cavall Pegàs es transforma en una petita figura humana que s’agafa els peus amb les mans, la interpretació de la qual és encara ara discutida.
Aquestes monedes, inspirades en encunyacions de la colònia grega de Siracusa (Sicília), van tenir una gran dispersió i acceptació tant a la Península Ibèrica com al sud de la Gàl·lia, com demostra la seva circulació i les nombroses imitacions identificades. La seva importància va ser fruit del resultat de les activitats econòmiques dels emporitans i del dinamisme del seu comerç, així com del paper polític que va desenvolupar Empúries al llarg del segle III a.C. en les relacions establertes entre cartaginesos i romans pel control del Mediterrani.
