Durant la gran etapa de reformes de l’antic nucli grec, al segle II aC, també es modifiquen les àrees públiques. En aquest sentit es conserven exemples de paviments corresponents a espais de culte com és el cas dels edicles situats a la terrassa superior del santuari meridional de la ciutat.
En el cas de l’edicle associat a l'estàtua d'Asclepi el paviment és una combinació de mosaic blanc i sanefa de morter ceràmic amb tessel·les, que segueix el característic disseny de meandres. El temple contigu conserva un paviment de morter amb una senzilla retícula de tessel·les blanques.
