Monografies Emporitanes

Les llànties tardo-republicanes d'Empúries formen un grup homogeni de 166 exemplars, dividits en sis tipus datats en un període molt concret que va de mitjans del segle II a.C. fins a principis del segle I d.C. L'estudi d'aquest material omple un buit existent ja que la majoria d'estudis s'han centrat en les llànties gregues, hel·lenístiques o romanes imperials. El treball presenta una part general on s'explica la nomenclatura de les diverses parts de les llànties, així com també l'evolució que han seguit al llarg del temps a través dels diversos sistemes de producció; i el catàleg de les peces, que s'ha estructurat seguint un criteri de procedència i cronologia.

Aquesta monografia emporitana recull els resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al nucli de Sant Martí d'Empúries, la Palaia Polis d'Emporion, entre els anys 1994 i 1996, motivada pels treballs d'urbanització de la vila. Les excavacions han permès documentar la seva ocupació continuada des de l'època del bronze final fins als nostres dies, amb una interessant seqüència històrica pel que fa a l'existència d'un poblat de l'edat del ferro i les primeres relacions establertes amb els colonitzadors orientals. Les evidències del primer assentament grec d'Emporion es complementen amb una rica informació sobre les fases històriques posteriors, sobretot a partir d'època tardoromana, quan la ciutat d'Empúries, un cop abandonats els assentaments de la Neàpolis i de la ciutat romanorepublicana, va restar reduïda al nucli de Sant Martí d'Empúries.

Aquest llibre analitza, per primera vegada i de forma exhaustiva, les estructures hidràuliques de la ciutat grega i romana d'Empúries. Tot i la manca de construccions espectaculars, com ara aqüeductes o nimfeus, Empúries presenta un complex sistema de cisternes, pous i conductes que permet estudiar des d'una perspectiva global, l'abastament, ús i distribució de l'aigua, elements que varen ser determinants en la fundació de la colònia grega d'Emporion i en el seu desenvolupament posterior.

Les produccions ceràmiques i les àmfores de transport de la Grècia de l'Est, així com les produccions locals de tradició jònia, han estat els instruments que han ajudat, en gran mesura, a realitzar una interpretació del procès històric de l'expansió colonial i comercial focea al Mediterrani Occidental, de les seves estructures i mecanismes. Tot i això, encara persisteixen nombroses dificultats entorn a la identificació i la definició  dels diversos centres productors originaris, especilament pel que fa a les sèries més comunes. L'ìnterès d'aquesta problemàtica va motivar la celebració a Empúries l'any 1999, una Taula rodona amb la participació de diversos investigadors que treballen en l'àmbit del comerç grec arcaic, amb l'objectiu d'actualitzar els coneixements entorn a aquestes produccions ceràmiques i el seu comerç a Occident, i al mateix temps definir l'acció comercial focea en època arcaica i les conseqüències que se'n deriven en les comunitats amb les que establiren vincles comercials. Aquesta monografia recull les aportacions presentades pels diferents participants en aquesta Taula rodona.

Aquest llibre documenta, cataloga i estudia 1166 exemplars de llànties d'època augustea i alto-imperial procedents de les excavacions d'Empúries efectuades amb anterioritat a l'any 1990 i que es troben actualment dipositades a les seus d'Empúries, Girona i Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquest corpus complementa l'estudi de les llànties romano-republicanes en la Monografia núm. 5 i permet copsar la rica varietat tipològica d'aquestes produccions ceràmiques a Empúries al llarg de l'època alto-imperial.

Aquesta monografia presenta l'estudi de 3.680 exemplars de ceràmica àtica de figures roges procedents d'Emporion, amb un marc cronològic que abraça des de finals del segle VI aC fins al tercer quart del segle IV aC. L'estudi ha permès analitzar el desenvolupament de les importacions gregues a Emporion al llarg d'aquests segles així com identificar part dels tallers ceràmics on es van produir aquestes ceràmiques. El treball constitueix un element de referència important per documentar la influència comercial grega a la Península Ibèrica i els mecanismes comercials dels grecs emporitans.

En aquesta monografia es presenten els resultats de les recerques realitzades a l'entorn emporità que han permès comprendre un fenòmen que va suposar el pas d'un model de societat a un altre, la fí del món pagà a un món regit, a partir d'ara, per l'estructura que imposa el cristianisme, com a nou poder ordenador. Si aquest canvi va ser important arreu, a Empúries es revela encara d'una manera més intensa i radical. Per a la vella ciutat va suposar l'abandonament dels centres urbans que el conformaven, mentre que els habitants es varen haver d'adaptar a un nou sistema de població, que concentrarà els elements de representació en l'antic nucli de Sant Martí d'Empúries, que segueix funcionant com a port. La resta de la població es va distribuir en petits nuclis rurals de l'entorn proper, petites parròquies, que dioposaran cadascuna de la seva església i del seu cementiri, així com noves àrees d'enterrament, com la pròpia Neàpolis o la necròpolis del Castellet, a l'extrem nord del turó de Les Corts.