Conjunt trobat a Sant Martí d’Empúries en un solar excavat l’any 1998. Es varen trobar, agrupades i ocultes amb terra i pedres, dins una de les depressions de la roca calcària del subsòl del turó. La troballa es relaciona amb l’ocupació indígena d’aquest indret durant el Bronze Final, entorn del s. IX aC, la més antiga documentada fins ara.
El dipòsit estava format per set peces, algunes senceres i altres fragmentades, destinades a ser refoses per a l’aprofitament del metall. Les peces més significatives són destrals, un cisell i un fragment del dors d’una falç. La majoria són destrals del tipus anomenat de taló per la forma caracterísica del mànec, amb una petita anella lateral. Una de les destrals és diferent i presenta unes aletes laterals doblegades a cada banda per facilitar la col·locació del mànec.
Aquesta troballa evidencia la importància estratègica d’aquest assentament indígena, en relació amb les vies d’intercanvi i de contacte cultural entre les terres empordaneses i les de l’altra banda dels Pirineus, d’on probablement procedien aquestes peces.
