Conjunt d’objectes procedents d’una suposada tomba d’inhumació pertanyent a la necròpolis Bonjoan, situada al sud-oest de la ciutat grega d’Emporion. La tomba, que es va trobar durant la campanya d’excavacions de 1940, estava destruïda per la superposició d’estructures defensives d’època posterior, sobre les quals s’assentà, més tard, la muralla de la ciutat romana.De fet, no es van documentar restes de l’enterrament, sinó que només es van poder recuperar una sèrie d’objectes dispersos, alguns fragmentats, que havien format part de l’aixovar de la tomba.
El conjunt està format per deu vasos ceràmics –vuit d’origen àtic i dos de producció coríntia-, una figureta de terracuita, un alabastre de pasta vítria i un anell d’or amb un caboixó gravat de forma ovalada en el qual apareix representada una petita esfinx. Entre la ceràmica cal destacar una sèrie de vasos que, per les seves dimensions, poden considerar-se com a miniatures, destinades específicament a ofrenes funeràries.
