.
Estàtua grega de marbre que representa una divinitat masculina barbada i vestida amb un mantell (himation) que envolta el cos estretament i deixa al descobert el pit dret. Tradicionalment s'ha identificat amb Asklepios, el déu grec de la medicina. De mida una mica més gran que el natural (2,20 m amb la base), està esculpida en dues grans parts que encaixen obliquament a l’altura del tors: la part inferior, amb el mantell i les sandàlies, és de marbre originari del Pentèlic (Atenes), mentre que la part superior, amb el bust nu, el cap i el braç dret, estan fets en marbre de l’illa de Paros, d’igual manera que l'avantbraç esquerra, fixat amb perns al cos.
Les diverses parts de l’estàtua varen ser trobades l’any 1909, durant la segona campanya d’excavacions a Empúries, a la terrassa superior dels santuaris situats al sud de la ciutat grega, juntament amb altres restes escultòriques. Els tres iconogràfics i, sobretot, fet que es trobessin també fragments de la representació d’una serp, van fer que de seguida s’identifiqués amb el deu grec Asclepi, anomenat Esculapi pels romans.
Actualment diversos investigadors qüestionen aquesta interpretació. Així, s’ha proposat que pugui representar a una divinitat protectora de la ciutat (Agathos Daimon), o bé al déu alexandrí Serapis, el culte del qual a Emporion es coneix gràcies a la troballa d’una inscripció. Una dada és segura: l’estàtua formaria part d’un temple ubicat en un àrea sacra de la ciutat relacionada amb el culte a divinitats protectores i sanadores. Des del punt de vista cronològic, es considera una obra procedent d’un taller hel·lenístic de la Mediterrània oriental, que arribaria a Emporion a les darreries del segle II aC.
